La meua participació a l'Aparaula'm, homenatge de la catosfera a l'Any de la paraula viva per commemorar el centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, consisteix en un poemeta que he fet per apadrinar la paraula
MINETA
|| 1. Llum format per una mena de ble de paper o d'estopa ficat en una rodeta de suro, de cartó, etc., i posat en suspensió dins l'oli d'un vas, per a il·luminar moderadament una cambra de malalt, una imatge religiosa, etc. (val.); cast. mariposa. La vacil·lant pal·lidesa de la flama perenne de la mineta, Adlert Salze 21. (Diccionari Català Valencià Balear)
Dic i desdic
camins d’aigua, vaixell.
Faig i desfaig,
s’ajunta l’oli, suro
jo, record tremolós
com la mineta
qui em farà callar ara?
Llum que pervé.
10 comentaris:
les recordo de la meva infància, quan la gent les encenia el dia de Tots Sants i l'endemà, dia dels difunts. Jo les coneixia com a "papallones", però devia ser una traducció literal del castellà.
A ca la meua àvia materna sempre hi havia minetes enceses a la cuina. I jo me n'enyore molt. Besets
Ja sé que fa lleig que jo ho diga, però t'ha quedat un poema preciós, molt sentit. M'ha agradat molt aquesta aportació teua. ;D
Abans de llegir el comentari de Francesc, també ho havia pensat, això, que és un poema preciós.
Gràcies, Vicent! M'has alegrat el dia, que un claustre de hui m'havia deixat una mica xof...
Gràcies Francesc :-*
Que guai!
Crec que hauries d'escriure més poemes... Es nota que mamaves poesia a la facultat ;-)
Teresa, no hi havia a València una mort a la mà com la nostra!! ;-)
Jo també te'n done l'enhorabona. La poesia també és una manera d'acostar-nos amb la màxima dignitat, i serenitat, a aquests moments de tristesa tan humana. Una abraçada.
Moltes gràcies, Maria Josep :) quin compliment tan bonic!
Publica un comentari a l'entrada