7 de març del 2012

Dona

Quan un dia Simone de Beauvoir es va preguntar "jo què sóc?" i va respondre's "dona", va escriure les més de vuit-centes pàgines de què es compon El segon sexe, una obra fonamental. Ella mai s'havia sentit "com una dona". Però era una dona. I en aquesta assumpció del que era va emprendre un camí de presa de consciència que la va fer dur el pal de la bandera en moments cabdals per a la reivindicació del paper de la dona en la societat del segle XX.

La reflexió, l'autodiàleg, la pregunta valenta a una mateixa o a un mateix és el primer pas per parlar sense embuts. Moltes dones ho han fet, des de l'assumpció de la seua condició de dones. I ens han deixat testimoni d'una època, d'unes vivències, d'una visió pròpia. Des del lloc de la dona, o des del lloc d'allò que no és la dona. En definitiva, des del lloc més complex i movedís, des del lloc de la persona.

Tractarem de mantenir el caliu d'aquest blog regularment. Que el rellotge violeta no s'ature. Que encara cal, la vindicació feminista. Que cal posar de moda la paraula FEMINISME. Que cal que ens la pengem com una medalla, ben lluenta i visible. L'hem de posar a la llista de les virtuts. L'hem d'afegir al nostre currículum de dignitat. Fer-ne bandera o mocador, però de vestir. Reivindicar-la, polir-la, fer-la ben neta i posar-la al prestatge de les coses estimades, perquè tothom la mire amb orgull.


La poetessa Anna Akhmàtova (1889-1966) escriu:

EPIGRAMA 
Podria Beatriu crear com Dante
o cantar Laura la febre d’amor?
He ensenyat a una dona a fer servir la veu.I ara, com puc fer-la callar?

     (Versió de Maria Mercè Marçal i Monika Zgustova)


Anna Akhmàtova pintada per Nathan Alman, el 1914.

6 comentaris:

Mel.la ha dit...

Felicitats per l'article, estimada Dona violeta, seré una de les teves fidels seguidores.

Lídia

Oreto Doménech ha dit...

Gràcies, Lídia! Una abraçada, de dona violeta a dona violeta!

rafajul ha dit...

Molt bon dia de la dona i treballadora. Molt bonic.

Anna Gascon ha dit...

Un altre lloc on seguir-vos, Oreto i Francesc. Un lloc verd i violeta. Us seguiré, com gairebé sempre!

Oreto Doménech ha dit...

Gràcies, amics!

embruiXAnt ha dit...

Quina dona violeta més interessant. Gràcies per obrir-me la teva finestra.
Besades
Xesca